Bibliografia

-Responsarbolidad. Guía práctica para evitar el cambio climático, la crisis ambiental y forestal.

Jordi Bigues, periodista y ecologista

Abril de 2005

El libro, acreditado por Greenpeace como Libro Amigo de los Bosques, explica a qué se debe y en qué consiste el cambio climático y propone una serie de medidas para contribuir a evitarlo o paliarlo reduciendo las emisiones de gases contaminantes y el gasto de recursos. Asimismo, plantea una fórmula de cálculo de la huella ecológica forestal (válida tanto para individuos como para familias, empresas y cualquier tipo de sociedad o entidad) y un sistema para compensarla mediante la plantación de árboles.

La campaña Responsarbolidad de Maderas Nobles de la Sierra de Segura ofrece a quien lo desee la posibilidad de compensar sus emisiones contaminantes y su gasto de recursos dedicando un pequeño esfuerzo económico a plantar árboles. A las personas, familias, empresas, entidades interesadas Maderas Nobles de la Sierra de Segura les realizará una auditoría y les ofrecerá el servicio de plantación y cuidado, en terrenos que se encuentran deforestados, del número de árboles necesarios para compensar la huella ecológica energética y forestal resultante del estudio.

-Árboles genéticamente modificados. La amenaza definitiva para los bosques.

Chris Lang. Amigos de la Tierra

Movimiento Mundial por los Bosques Tropicales (WRM): www.wrm.org.uy, www.foei.org

Diciembre de 2004

En diciembre de 2003, la novena Conferencia de las Partes (COP9) de la Convención Marco de Naciones Unidas sobre le Cambio Climático decidió permitir a empresas y gobierno del Norte el establecimiento de plantaciones en el Sur, en virtud del Mecanismo para un Desarrollo Limpio (MDL) del Protocolo de Kioto. Estos sumideros de dióxido de carbono tienen por función absorber y almacenar dióxido de carbono. La COP9 permitió el uso de plantaciones de árboles genéticamente modificados como sumideros de carbono.

La idea de que plantar árboles puede ayudar a revertir el cambio climático se basa en el falso supuesto de que “una toneladas de carbono emitida al quemar carbón es igual a una toneladas de carbono contenida en un árbol. El carbono almacenado en forma de combustible fósil bajo tierra es estable y no entra en la atmósfera, a no ser que sea extraído y quemado. Para que las plantaciones forestales puedan permanecer como almacén de carbono hay que protegerlas e impedir que se enciendan, que las plagas o enfermedades las destruyan y que se las tale. Hay que evitar que los árboles mueran y se pudran. En términos del impacto sobre el clima, hay dos tipos diferentes de carbono que no pueden restarse ni sumarse entre sí.

La inclusión de los árboles genéticamente modificados dentro de los MDL empeora una situación que ya era mala. En 1993, Toyota, la empresa japonesa de automóviles, empezó a financiar ensayos de campo con árboles modificados genéticamente. Los técnicos contratados observaron que la absorción aumentaba, pero el consumo de agua se disparaba drásticamente.

Hasta ahora el debate sobre los Organismos Modificados Genéticamente se ha centrado principalmente en los cultivos agrícolas y sólo en menor medida en los árboles modificados genéticamente. Estos es comprensible, dado que ya se están plantando cultivos comerciales de OGM y que muchos de ellos están destinados a alimentar ganado o seres humanos.

Sin embargo, esto no significa que los árboles genéticamente modificados sean menos peligrosos. Al contrario, los peligros que plantean los árboles son en cierto modo más graves. A pesar de las incertidumbres y de los riesgos potenciales, los científicos forestales independientes están muy preocupados por la actividades destinadas a cambiar algunas de las características de los árboles para servir mejor a los intereses de los que financian la investigación. El temor es que los árboles genéticamente modificados exarcerbarán los impactos existentes de las plantaciones de árboles a gran escala.

El objetivo de este libro es dar información y compartir análisis sobre los árboles genéticamente modificados y servir de herramienta a las personas que esta´n intentando mover el timón del mundo en la dirección acertada. Otro mundo es posible… y los árboles genéticamente modifcados no son parte de él.

1. Perquè no són necessaris per l’agricultura ni per acabar amb la fam al món. Són el resultat del procés de consolidació de l’economia global capitalista que es manifesta en:
   a) la crisi social i ambiental provocada per la revolució verda i les necessitats de l’agroindústria d’incrementar el domini sobre l’agricultura i l’alimentació
   b) el desenvolupament de les noves tecnologies i en concret la manipulació genètica i
   c) els processos de fusió i concentració de les indústries vinculades amb l’agroalimentació i la formació de les indústries de les “ciències de la vida”.
2. Perquè existeix una diferència fonamental entre la millora genètica tradicional i les noves biotecnologies de manipulació genètica. Mentre que en la genètica tradicional es barregen i seleccionen diferents varietats d’una mateixa espècie dins del propi entorn, la manipulació genètica recombina al laboratori segments d’ADN de diferents espècies i crea noves varietats que no han estat comprovades per l’activitat agrícola provocant resultats negatius inesperats. Aquestes noves biotecnologies es regeixen per una visió reduccionista i determinista del funcionament dels gens i la seva relació amb el medi.
3. Perquè les seves repercussions econòmiques i socials són enormes: Creixent dependència de pagesos i consumidors del Sud i del Nord de les multinacionals mitjançant les patents sobre la vida, i multitud d’acords comercials imposats que generen una pèrdua substancial de la sobirania i seguretat alimentàries. Experiències com les de l’Índia, l’Argentina i l’Àfrica on existeixen importants extensions de conreus transgènics introduïts com “ajuda alimentària” mostren una misèria en augment dels pagesos amb casos fins i tot de suïcidis, abandonament de terres de conreus tradicionals i tot en benefici de les grans multinacionals biotecnològiques i la complicitat dels governs nacionals. A Europa les coses no són gaire diferents i les multinacionals i els lobbys pressionen per aixecar la moratòria per comercialitzar noves varietats transgèniques i estendre-les per tot el continent.
4. Perquè els transgènics per les seves característiques són molt agressius i contaminen de manera irreversible el medi, posant en perill la supervivència de tots els sistemes agrícoles especialment els de la naturalesa ecològica. Als USA més de la meitat dels conreus estan contaminats, a Mèxic s’han contaminat reserves genètiques de blat de moro i a Navarra i a Catalunya s’han detectat casos de contaminació genètica en producció ecològica. Els transgènics constitueixen un atac directe a la Biodiversitat vegetal i impedeixen que pagesos i consumidors decidim el que mengem i cultivem.
5. Perquè existeixen evidències de la inseguretat i el perill per la salut dels transgènics a causa de la inestabilitat dels transgens que obra la porta a noves recombinacions de material genètic de conseqüències imprevisibles. Per altra banda els conreus Bt provoquen resistència als antibiòtics i la pròpia UE ha prohibit l’ús del Blat de moro 176 de Syngenta a partir del 31 de desembre del 2004. Encara que a molts països de la U.E. ja estigui prohibit, a l’Estat Espanyol n’hi ha més de 30.000 hectàrees !!! També s’han detectat casos de transferència horitzontal de gens entre espècies emparentades o no, que poden generar nous virus i noves malalties.
6. Perquè les millores pels pagesos i pel medi ambient defensades per les companyies biotecnològiques no s’han produït, i l’experiència de molts pagesos que han utilitzat llavors transgèniques mostra que són més cares, no incrementen la producció, i han necessitat un increment de l’aplicació d’herbicides i insecticides. L’incompliment de les expectatives anunciades per la indústria biotecnològica ha provocat un informe del Deutsche Bank que aconsella la desinversió en transgènics.
7. Perquè Catalunya com el conjunt de l’Estat espanyol són un paradís per les multinacionals biotecnològiques i l’únic estat de la U.E on es cultiven milers d’hectàrees de transgènics (unes 6.000 de blat de moro BT a Catalunya), i on es practiquen desenes d’experiments en espais oberts sense protecció i l’obligatòria informació pública. Aquesta situació és possible gràcies al suport i la col·laboració de les administracions públiques i les institucions científiques i universitàries que eviten el debat públic sobre les conseqüències de la transgènia i oculten i tergiversen els informes, les opinions crítiques i les accions reivindicatives dels qui ens oposem als transgènics.
8. Perquè en definitiva els transgènics representen l’última i més nefasta proposta de l’agricultura industrial; un model productiu extraordinàriament nociu tant socialment com ecològicament, el qual ara, amb la seva versió transgènica imposa més dependència del mercat i de les multinacionals a pagesos i consumidors, i més degradació ambiental al planeta amb benefici exclusiu d’unes poques multinacionals biotecnològiques.

¡ Ni als plats, ni als camps, ni en

experiments !

¡ Transgènics Fora de Catalunya i

del planeta !

Tornar