Agroecologia i Sobirania Alimentària:

alternatives autogestionàries per transformar la societat.

L'agroecologia (Ae) i la Sobirania Alimentària (SbA) proposen la construcció col·lectiva d'alternatives autogestionàries al model agroalimentari i social hegemònic. Ambdues nocions s'originen a la perifèria, en el marc de processos populars de resistència a la modernització agrícola i a la globalització neoliberal protagonitzats pels desheretats de la història: les comunitats indígenes i camperoles i la població rural en el seu conjunt.

Els orígens i els precursors

El moviment social agroecològic es va gestar durant la dècada dels 80 a llatinoamèrica fruit d'un procés de convergència d'organitzacions camperoles i indígenes que coincidien en oposar-se frontalment al model de desenvolupament imposat des del nord. Tot i que les principals protagonistes d'aquest procés van ser les organitzacions camperoles llatinoamericanes, també hi va prendre part una petita representació europea, de la qual destaca, per al nostre context, el SOC (Sindicato de Obreros del Campo) d'Andalusia, considerat l'introductor de l'Ae a Europa.

Aquest cicle de lluita es va tancar l'any 94 a la Selva Lacandona amb l'aixecament del moviment neozapatista, “l'actor social clau, juntament amb el MST (Movimento dos Sem Terra) de Brasil, en la configuració del discurs i la praxis antagònics rurals”[1]. La irrupció del neozapatisme va marcar un abans i un després pel que fa a l'emergència de l'aleshores incipient moviment antiglobalització, d'escala planetària. Un any abans,  el 1993, havia nascut Via Campesina (VC), la coordinadora internacional camperola de referència. Tot i tenir una major implantació als països del Sud, aquesta coordinadora està constituïda per centenars d'organitzacions pageses, comunitats indígenes, jornalers sense terra, col·lectius rurals i petits i mitjans productors d'arreu del món. L'any 1996, en el marc del Fòrum Mundial per la Seguretat Alimentaria paral·lel a la Cimera Mundial de l’Alimentació organitzada per la FAO a Roma, VC va plantejar públicament per primera vegada la reivindicació de la SbA. D'aleshores ençà, contracimera rera contracimera, VC ha estat l'actor de referència a l'hora de dotar de contingut i situar en l'agenda internacional l'exigència de la SbA. Per mitjà de constants mobilitzacions, accions i trobades internacionals, VC ha donat veu a milions de camperoles i indígenes i ha tractat d'incidir en les esferes de l'alta política global a través de la denúncia de la nocivitat i l'absoluta manca de democràcia del sistema agroalimentari dominant, tot insistint en consignes que han esdevingut clàssiques, com ara: l'alimentació i l'agricultura fora de l'OMC.

Al llarg d'aquest camí de més de quinze anys, el moviment camperol internacional ha sabut teixir sòlides aliances amb innumerables organitzacions de sectors no pagesos de la societat civil d'arreu del planeta. A tall d'exemple val la pena esmentar el comunicat Polítiques buides per a plats buits, signat per les més de 900 organitzacions de base que van participar al Fòrum Terra Preta, paral·lel a la Cimera sobre Seguretat Alimentària organitzada per la ONU a Roma el mes de juny del 2008. A través d'aquest document, van responsabilitzar a la ONU, a les Institucions Financeres Internacionals (BM i FMI) i a la OMC de l'actual crisi alimentària mundial, a la vegada que rebutjaven el seu nou Pla d'Acció contra la fam (“més liberalització agreujarà les causes de la crisi enlloc d'aportar solucions”) i insistien en les reivindicacions de la SbA.

A l'Estat espanyol, diverses organitzacions pageses que formen part de VC han impulsat la Plataforma Rural, una aliança d'organitzacions agràries, ecologistes i ONG de cooperació al desenvolupament, entre d'altres, que treballen per tal de conservar i en molts casos restituir un món rural viu en el malmès territori peninsular.

Definicions

El concepte agroecologia va ser introduït als anys 80 per uns pocs agrònoms dissidents llatinoamericans que havien començat a redescobrir el valor dels coneixements tradicionals emprats per les cultures camperoles per a autoabastir-se dels mitjans de vida sense degradar els ecosistemes dels que depenen. Podem definir l'Ae com la pràctica d'un desenvolupament local endògen basat en l'economia camperola i dut a terme per mitjà de formes d'acció social col·lectiva que busquen donar resposta a l'actual crisi ecològica i social tractant de restituir el curs alterat de la coevolució[2] social i ecològica.[3] La noció Ae integra, però, diverses dimensions. Des de la ciència agronòmica és entesa com “les bases científiques per una agricultura ecològica”[4]; des de les ciències socials es defineix com “una nova epistemologia participativa i de caràcter polític”[5]; per últim, quan és portada a la pràctica pot esdevenir una escola d'agricultura alternativa a la vegada que una potent eina de transformació social, cultural i política que trenca les estructures de poder existents per retornar el poder a l'àmbit de la comunitat.

D'acord amb la definició desenvolupada per VC, la SbA és el dret de tots els pobles, nacions i comunitats de definir les seves pròpies polítiques agrícoles, pesqueres, alimentàries i d'ordenació territorial de manera que aquestes siguin ecològicament, socialment, econòmicament i culturalment apropiades a les circumstàncies úniques de cada poble, i de manera que es garanteixi una alimentació sana, suficient i culturalment adequada a tota la població.

L'opinió d'en Xavier Montagut, president de la Xarxa de Consum Solidari

Què és per tu la Sobirania Alimentària?

Per mi és sobretot una consigna i una estratègia de lluita. La reivindicació que planteja és molt clara: el control de l'agricultura i l'alimentació ha d'estar en mans de pagesos i consumidors, no en mans del lliure mercat. I l'estratègia que marca per avançar en aquesta direcció consisteix en mantenir en paral·lel una lluita política de resistència, pressió i denúncia i un treball pràctic de construcció i desenvolupament d'alternatives al model agroalimentari dominant. Es tracta d'una estratègia comuna perquè els seus aspectes fonamentals han estat assumits globalment, que es concreta, però, en formes i a velocitats molt diverses, en funció del context cultural, ecològic i polític en el que es desenvolupa.

Què proposen l'Ae i la SbA?

Construir col·lectivament alternatives al model agroalimentari hegemònic transformant la producció per fer-la respectuosa amb el medi i les persones, i autònoma pel que als mitjans de producció; la distribució, en base a circuits curts, relació directa entre consumidors i productors i intermediaris honestos i polititzats; i el consum, fent-lo conscient, crític, solidari i de proximitat.

El moviment agroecològic i per la sobirania alimentària català

Antecedents i emergència

Des de finals dels anys 70, durant la dècada dels 80 i fins a mitjans dels 90, un ampli ventall d'actors diversos van introduir i van desenvolupar a Catalunya alternatives autogestionàries al model agroalimentari industrial tot portant a la pràctica versions d'agricultura i alimentació ecològiques amb una marcada vocació transformadora. Aquestes riques experiències constitueixen els antecedents de l'actual moviment Ae i per la SbA català, el qual començà a gestar-se a finals dels anys 90, en un context caracteritzat per la creixent mercantilització de l'agricultura ecològica i per la ràpida neutralització del seu potencial emancipador.

En aquest context, sobretot a partir de l'any 2000, té lloc una proliferació important de noves experiències, projectes i col·lectius que podríem situar en l'òrbita de l'Ae i la SbA. Per una banda, apareixen, tan en l'àmbit rurbà com en el neorural, desenes de comunitats i centres socials que des de la vida en col·lectiu desenvolupen projectes de producció agroalimentaria artesanal i habitualment ecològica (pa, vi, cervesa, hortalisses...) com una forma d'autocupació i d'economia autogestionària. A la vegada, augmenta exponencialment el nombre de grups i cooperatives de consum ecològic, passant d'uns 25 grups cap a l'any 2000 als més de vuitanta que existeixen actualment. En paral·lel, neixen també diverses iniciatives d'associació i cooperació entre productors Ae d'entre les que destaquen l'Assemblea Pagesa, constituïda el 2002 per dissidents d'Unió de Pagesos i joves pagesos ecològics de les terres de ponent, l'Associació de Defensa Vegetal Ecològica Gent del Camp, al Camp de Tarragona, i la Xarxeta, que agrupa pagesos i pageses agroecològiques de Catalunya i el Baix Cinca engrescades en un projecte de cooperació, intercanvi i suport mutu. L'interès col·lectiu en l'acostament i en la cooperació entre els grups de consum i els projectes productius Ae ha motivat la realització de diverses trobades i jornades de treball monogràfiques de les quals en són un exemple recent les dues edicions de la Repera, realitzades el juny del 2008 i el febrer del 2009 respectivament.

Altres exemples d'iniciatives agroecològiques més o menys en auge els trobem en els horts comunitaris, majoritàriament urbans, concebuts com una oportunitat d'autoabastir-se parcialment d'hortalisses a l'hora que d'intervenir col·lectivament en la regeneració de la vida dels barris, resistint a l'urbanisme salvatge i a l'especulació; en els bancs de llavors autogestionaris que tracten de posar fre a la tràgica pèrdua del valuós patrimoni genètic recuperant, resembrant i intercanviant varietats agrícoles tradicionals (Ecollavors a la Garrotxa, Les Refardes i l'Esporus al Bages, l'Almàixera al Camp de Tarragona,...); en la recuperació dels mercats i les fires pageses municipals; o en els grups agroecològics d'estudiants, presents a diverses universitats catalanes.

Dins l'àmbit de la difusió i l'educació cal esmentar la publicació trimestral de la revista Agrocultura, editada per l'associació l'ERA (Espai de Recursos Agroecològics), així com l'oferta formativa en agricultura ecològica i energies renovables de l'Escola Agrària de Manresa. Per últim, en l'àmbit de la sensibilització i la incidència, destaca la tasca d'algunes ONG de cooperació per al desenvolupament que, fruit del seu acompanyament a lluites camperoles del sud, des de finals dels 90 van començar a incorporar el discurs agroecològic i la reivindicació de la SbA en els seus projectes de sensibilització i incidència a Catalunya. Aquest és el cas de Veterinaris Sense Fronteres, Entrepobles i la Xarxa de Consum Solidari les quals, juntament amb la resta d'organitzacions que constitueixen la Plataforma Rural, estan actualment promovent un procés de construcció d’aliances que, partint dels territoris, posi a caminar conjuntament a tots els sectors que treballen per la SbA.

La Xarxa Agroecològica de Catalunya (XAC; 2002-2006)

La XAC va néixer l'any 2002 fruit d'un procés de confluència d'iniciatives, col·lectius i persones dels diversos àmbits de l'Ae a Catalunya. Durant quatre anys, el paper destacat de la XAC com a factor aglutinador va catalitzar l'emergència del moviment agroecològic català al fer possible una acció col·lectiva encaminada a donar resposta tant a necessitats pràctiques com a objectius comuns d'incidència social i d'articulació interna. Quatre anys de comissions de treball, sessions plenàries, trobades monogràfiques, actes lúdics i de divulgació multitudinaris, fires, mercats, tallers d'autoformació, accions directes, edició de materials, jornades de reflexió interna i molts moments intensos, ens han llegat una xarxa àmplia, densa i fèrtil de complicitats, experiències i recursos que haurem de continuar enfortint i fent créixer entre totes.      

Què podem fer nosaltres?

Des del consum:

.- Sumar-nos a la cooperativa de consum ecològic del nostre poble o barri busca a les xarxes de la Repera o a Ecoconsum o formar un nou grup de consum.

.- Comprar directament als productors a través de cistelles, mercats pagesos o a les parades pageses dels mercats municipals. Quan no tenim l'opció de la relació directa, comprar en petits comerços del nostre barri o poble i, en general, intentar evitar tan com sigui possible les grans cadenes de distribució d'aliments (supers, hipermercats, etc.), les franquícies de restauració, etc.

.- Tractar que la nostra cooperativa es qüestioni com incidir per capgirar el model de producció, comerç i consum hegemònic i per enfortir les alternatives transformadores que s'estan construint.

.- Promoure menjadors ecològics a les escoles de les nostres filles (www.xtec.cat/ceiplesfontsgelida/Menjadors%20escolars%20sostenibles.pdf).

.- Sumar-nos a un dels horts urbans comunitaris que ja existeixen (www.autogestionate.net/AgrUr) o crear-ne un de nou al nostre barri o poble.

.- Plantejar-nos un canvi progressiu d'hàbits pel que fa a les nostres pautes de consum i a la nostra dieta, tendint a menjar més llegums, fruita i verdura fresca, local i de temporada, i menys carn, peix, làctics i productes elaborats.

Des de la producció:

.- Sumar-nos als grups de pagesos organitzats del nostre territori o mirar de constituir-ne un per tal de cooperar, intercanviar, compartir eines i maquinaria, incidir en l'àmbit local, coordinar-se amb altres grups i regions, etc.

.- Mirar de fer venda directa treballant amb grups de consum, fent mercats, fires, cistelles, etc.

.- Si encara no produïm en ecològic, plantejar-nos iniciar ja la reconversió de la nostra finca (www.associaciolera.org).

En general:

.- Organitzar-nos per plantar cara al sistema agroalimentari i social dominant, per construir alternatives col·lectives i per recuperar el control de l'alimentació, l'agricultura, el territori, els recursos, els coneixements... Lluitar plegades per recuperar el control de les nostres vides.